Fa no gaire vaig llegir una entrevista de Toni Nadal, entrenador de Rafael Nadal (no crec que faci falta presentacions). Em va cridar latenció les definicions que compartia sobre el Talent. Una era que el Talent és la capacitat d’aprendre. Quina gran veritat. I és que al Talent cal alimentar-lo amb experiències i nous coneixements. Sense això, aquest té caducitat induint límits reals que no ens deixessin millorar ni créixer professionalment.
Però és aquesta senzilla fórmula que compartia a l’entrevista en què deia que RENDIMENT = TALENT + MOTIVACIÓ, la que em va fer pensar com afrontem aquesta motivació. És obvi que la consecució de resultats és la millor de les motivacions, però treball i sacrifici són factors a sumar a aquesta equació, especialment quan el Talent arrel o talent innat per a aquesta funció no és suficient. En una societat acomodada allò difícil = esforç, cosa que crearà en nosaltres una procrastinació natural per no aconseguir el nostre autèntic potencial.
Personalment no entenc de rendiment esportiu, però sí de motivació d’equips, i es fa realment difícil motivar quan venem esforç i sacrifici com a motor d’arrencada per posar-nos en marxa per assolir les nostres metes (encara que sigui necessari, és clar).
Per aquest motiu crec, especialment, que en la formació d’equips, el punt de partida ha de ser “l’enjoy” i “easy” si volem motivar a aprendre, per aconseguir metes o objectius que moltes vegades desconeixem o no hem gaudit.
I és que, en el fons, tots continuem sent nens.
I si no, pensa en la darrera vegada que vas pensar a tocar un instrument musical.
Que tinguis un feliç demà!
