Molts hem sentit a parlar de l’efecte Pigmalion i l’efecte Gòlem vinculat a l’èxit o al fracàs. En el primer, les expectatives positives que tenim i que altres persones tenen sobre el nostre rendiment condicionarà una conducta positiva, convidant a millorar ia l’èxit. En el segon cas, unes expectatives negatives, incidiran negativament en la nostra conducta, convidant l’abandó i el fracàs.
Segons l’investigador de la UAM, Jonathan Benito “La ciència constata que no vivim a l’alçada de les capacitats amb què naixem, sinó de les creences que forgem”.
Creure en les nostres capacitats és creure en els nostres talents. Desenvolupar els nostres talents és desenvolupar les nostres capacitats. Per aquest motiu el desenvolupament de les nostres capacitats en el seu màxim potencial, han de partir dels talents innats amb què creixem, allò que anomenem talents arrel.
Si som coneixedors dels nostres talents arrel, la nostra elecció per desenvolupar noves capacitats i/o habilitats han d’anar a la línia dels nostres talents innats. Si som persones empàtiques amb una sensibilitat a escoltar i acompanyar els altres, és aquí on hem de treballar les nostres noves capacitats. El creixement de les capacitats serà exponencial, sobresortint a altres perfils i aportant tot el nostre potencial al nostre entorn laboral.
Per aquest motiu les empreses no només han d’invertir en adquirir el talent fora de les seves empreses, sinó que ha d’invertir especialment en fer coneixedors els empleats dels seus talents i facilitar el creixement de les seves capacitats.
