Fins a quin punt parlar de talent sostenible és un concepte amb sentit?
L’escola de negocis #Esade ens recordava aquests dies a les xerrades #GreenTech del saló #4YFN del Mobile World Congress, que el talent ha de ser “sostenible”.
Concretament ens parlaven dels perfils que busca la indústria per complir els propòsits de l’Agenda 2030. Resiliència, flexibilitat, empatia i motivació, així descrivia Maja Tampe, professora d’Esade i directora acadèmica del Màster of Science in Sustainability Management el perfil del nou professional vinculat al compliment dels objectius de sostenibilitat.
Però parlem del perfil directiu? o potser feia menció de tots aquests milers de treballadors frontliners o treballadors de primera línia que estan a les plantes de producció, de reciclatge o en logística sense més?
Parem una atenció molt especial a la captació del talent en llocs d’alt staff. Les escoles de negoci com ESADE hi participen i ho entenc.
Però recordo que les “revolucions” es duen a terme des de baix. La formació en valors i softskills a personal de primera línia és fonamental per aconseguir aquest canvi. Les inversions formatives no tenen en compte que l’autèntic talent de les empreses per aconseguir una empresa més sostenible vesteix de blau i es troba entre línies de màquines i caixes.
O encara creiem com descrivia aquella famosa faula dels remers, que les carreres o batalles les guanyen els equips directius? Pensem-hi.
Font imatge: La Vanguardia.