El talent dels/les fills/es

Aquest cap de setmana en un sopar d´amics, aquests compartien amb mi la preocupació pel futur laboral dels seus fills/es. El fil de la conversa estranyament va comentar el valor dels índexs borsaris als EUA i concretament les accions de l’empresa tecnològica NVIDIA. I com una de les millors coses de conversar en un sopar és que els temes s’escalonen saltant d’un lloc a un altre, i com no, acabem parlant de la intel·ligència artificial, monotema de les meves darreres trobades socials, gairebé diria jo. I és que ja comencem a ser conscients del canvi que aportarà a la nostra societat.

Aquesta setmana passada, Jensen Huang, CEO de NVIDIA, en un col·loqui a Emirats Àrabs va plantejar que en un futur pròxim ja no faran falta programadors, ja que la IA ho farà per nosaltres.

Si pensem que no fa ni 10 anys, una de les sortides professionals amb més futur era justament aquesta, la programació, ja podem imaginar la que ens ve a sobre: una autèntica revolució social. I per això el meu punt de vista que vaig compartir al sopar.

Si el coneixement cada vegada té menys valor en el nostre treball, i no em malinterpreteu, i l’experiència no existeix en aquests joves que busquen feina, què ens queda per valorar els seus perfils potencials?

El TALENT, senyores i senyors. Concretament el talent, l’essència o l’arrel de l’individu. Aquell que defineix les bases de la nostra interacció amb l’entorn. Aquell que ens porta a prendre decisions amb un perfil determinat. On la solució a un problema ja no resideix en el coneixement del problema, sinó com la persona afronta el problema. Després ja serà l?experiència la que aporti aquest valor.

Per tant, què us sembla, pares i mares, si comencem a ajudar els nostres joves a identificar i potenciar els seus talents arrel com a aposta del seu futur laboral?