Podem parlar de talent femení?

Encara més, hem d’etiquetar o diferenciar el talent de les persones pel seu sexe? Porto des d’ahir, Dia internacional de la dona, de tertúlia a tertúlia, amb amics i amigues, alumnes, debatent sobre si és correcte parlar de talent femení. Són molts els que opinen que sí. Sense més, l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona és un fòrum d’estudi i reflexió que contribueix a posar en valor les dones professionals, emprenedores i empresàries, fa esment en aquest context que el #talentfemení es caracteritza per molts valors entre els quals es destaca el treball en equip, la transparència, la polivalència o el compromís.

La directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, al seu estudi “Les dones al sector industrial a Catalunya” ens parla fins i tot de cinc mesures per potenciar el talent femení a la indústria.

La meva opinió, i obro el micro a què donis la teva a continuació, és que el talent femení és només una etiqueta més a utilitzar per lluitar per uns drets d’igualtat que encara no s’han aconseguit a l’empresa. Sóc el primer que promou i divulga aquesta Igualtat a la llar, a la feina i a la societat com a pare d’una jove directiva a Frankfurt. Però parlar com a tal de Talent femení és caure en confusió.

La societat en què creixem marca els nostres talents i valors, siguem homes o dones, motius pel qual, la responsabilitat, la sensibilitat o el compromís entre moltes altres estan més arrelades en la dona. Però tinguem clar, què en una societat moderna, la dona disposa del talent de fer i ser qui esculli. Fem senzillament un treball actiu a potenciar els talents arrel cadascun de nosaltres, homes o dones, perquè la creativitat, l’emprenedoria o la cooperació, per exemple, estiguin més presents en el nostre desenvolupament professional. Sense més. Sense etiquetes.

Talent és talent i en tots rau l’elecció de potenciar-lo. Bon finde a tots i a totes!